Poesia Sa Cabra i es cabrit

Hola!!!

Noltros som sa classe de 5è B de CEIP ÀNGEL RUIZ I PABLO, d'Es Castell.

Aquí vos passam la nostra cançó de Sa cabra i es cabrit... després de setmanes de feina i una sessió setmanal amb na Carme, la nostra mestra de música, hem aconseguit acabar-la!!!

Fins aviat!!

SA CABRA I ES CABRIT

Açò era i no era una cabra i un cabrit

que passejant van trobar una vinya

on hi havia uns rems molt polits.

Cabra i cabrit molta gola van tenir

i a sa vinya van entrar a menjar

sa cabra singlons i de gra en gra es cabrit.

Cabridet, jo menjaré de rem en rem

i tu ho podràs fer de singló en singló

perquè a ca nostra prest mos n’anirem.

Cabridet, tu menja de rem en rem

que de planta en planta jo menjaré

 perquè a casa prest mos n’anirem.

Van menjar fins “qu'ella” s’hi va embafar

‘nam cap a casa que ja en tenim prou

ja hi deus estar ple de tant de menjar.

Ella a n’es cabrit va intentar estirar

però com que ell hi volia quedar

sa cabra a l’amo va anar a cercar.

Vet aquí que l’amo vessa va tenir,
va fer venir es ca i així li va dir:
- ca, ves a sa vinya i fes sortir es cabrit.

Vet aquí que es ca vessa va tenir,

l’'amo a sa maça va anar a cercar

ves pega a n’es ca, que cerqui as cabrit.

Pro és que sa maça no hi va voler anar,

idò a n’es foc jo aniré a cercar

que cremi sa maça per no pigar as ca.

Es foc no hi va anar i a s’'aigu va avisar

-ves a apagar es foc que no em fa cas,

ella vessa va tenir, i a n’es bou va cridar.

Vet aquí que es bou no hi va voler anar,

a n’es carnisser l'’amo va anar a cercar,

i ell molt feiner as bou volgué escorxar.

Corrents es bou a beure’s s’aigu va anar
s’aigu a deveres cap a apagar es foc
i es foc a sa maça va voler cremar.

Sa maça es va alçar per pigar a n’es ca
i es ca en veure-la (“veurelè”) tant es retgirà
que cap a sa vinya a galop hi va anar.

Caminant, caminant es cabrit se’'n va anar

cansat de menjar i amb sa panxa ben plena

per això en arribar ja no el varen trobar.

I per això, fora vessa!!

Juan Palomo

El productor Juan Palomo, després de passar les vacances, vol fer unes cançons amb les nostres rondalles. Ens convida a participar en aquest projecte.

Açò diu que era una cabra qui menava un cabridet menut. Un dia pasturant, va anar a passar per prop d’una vinya, i vol dir que, quan va veure es réms tan polits que hi havia, li va agafar gola, i hi va entrar.

Quan va ser dins sa vinya, digué an es cabridet:

-Saps què farem? Tu menja de gra en gra, i jo menjaré de singló en singló, com a més grossa que som.

Comencen a fer-ho aixines, però al punt en tingué més gola, i va dir an es cabridet:

-Tu ja pots menjar de singló en singló i jo menjaré de rém en rém.

Així ho feren, i al punt sa cabra torna dir:

- Saps què? Tu menja de rém en rém, i jo menjaré de planta en planta.

Quan va estar ben rodona li digué an es cabridet:

- Anem, que ja mos basta.

Però es cabridet va fer es desentés  i no volgué sortir fins que tingués sa panxa i barriga plena.

- Mira, que ho aniré a dir a l’amo! – va respondre sa mare.

- Idoi! – contestà es petit.-

Sa cabra com veu que de cap de ses maneres el pot ginyar a sortir de sa vinya, el deixa allà menjant, i se’n va a donar avís a l’amo, i li va dir:

- L’amo, venc a donar-vos avís de que es cabrit no vol sortir de sa vinya fins que tengui sa panxa i barriga plena.

L’amo qui tenia vessa d’anar-hi, va contestar:

- Jo hi enviaré es ca, i aquest prest el farà sortir. I diu:

- Ca, vés a sa vinya a fer sortir es cabrit que no vol sortir que no tengui sa panxa i barriga plena.

Però es ca també va tenir catxassa i no es va moure, i l’amo se n’anà a trobar sa maça i li va dir:

- Maça, vés a pigar  an es ca, perquè no vol anar a treure es cabrit, que no vol sortir de sa vinya  que no tengui sa panxa i barriga plena.

Però sa maça tampoc no es va moure, i l’amo, tot enfadat, se’n va anar an es foc, i li diu:

- Foc, vés a cremar la maça, que la maça no vol pigar an es ca,  i es ca no vol anar a treure es cabrit, que no vol sortir de sa vinya que no tengui sa panxa i barriga plena.

I què me’n direu? Ell es foc tampoc no es mogué, encara que l’amo l’amenaçàs amb anar a fer acudir s’aigo. Se n’hi va, i li diu:

- Aigo, ves a apagar es foc, que es foc no vol anar a cremar sa maça, sa maça no vol anar a pigar an es ca, i es ca no vol anar a treure es cabrit, que no vol sortir de sa vinya que no tengui sa panxa i barriga plena.

Ell s’aigo tampoc no se va moure, l’amo se’n va a cercar es bou, el troba i li diu:

- Bou, vés a beure s’aigo, que no vol anar a apagar es foc, i es foc no vol anar a cremar sa maça, i sa maça no vol anar a pigar an es ca, i es ca no vol anar a treure es cabrit, que no vol sortir de sa vinya que no tengui sa panxa i barriga plena.

I es bou també va tenir vessa, qui no es podia burinar, i no hi va anar; i l’amo, apurat ja de tot, se dirigeix an es carnisser i li diu:

- Carnisser, ves a escorxar es bou, que es bou no vol anar a beure s’aigo, s’aigo no vol anar a apagar es foc, i es foc no vol cremar sa maça, i sa maça no vol anar a pigar an es ca, i es ca no vol anar a treure es cabrit, que no vol sortir de sa vinya que no tengui sa panxa i barriga plena.

I es carnisser va estar tot d’una a punt, i parteix cap a escorxar es bou, i es bou, quan el veu, se’n va a beure s’aigo, i s’aigo a deveres a apagar es foc, i es foc a corrents a cremar sa maça, i sa maça de pressa a pigar an es ca, i es ca, com un coet, se’n va a sa vinya, i ja no hi va trobar es cabrit, perquè ja havia fuit ben atapit de rém.

Per això, fora vessa!.

Del llibre Rondaies de Menorca . Andreu Ferrer

Ediciones Nura, Editorial Sicoa. Menorca 1993