diumenge, 20 de març de 2011

Açò diu que era una cabra qui menava un cabridet menut. Un dia pasturant, va anar a passar per prop d’una vinya, i vol dir que, quan va veure es réms tan polits que hi havia, li va agafar gola, i hi va entrar.
Quan va ser dins sa vinya, digué an es cabridet:
-Saps què farem? Tu menja de gra en gra, i jo menjaré de singló en singló, com a més grossa que som.
Comencen a fer-ho aixines, però al punt en tingué més gola, i va dir an es cabridet:
-Tu ja pots menjar de singló en singló i jo menjaré de rém en rém.
Així ho feren, i al punt sa cabra torna dir:
- Saps què? Tu menja de rém en rém, i jo menjaré de planta en planta.
Quan va estar ben rodona li digué an es cabridet:
- Anem, que ja mos basta.
Però es cabridet va fer es desentés  i no volgué sortir fins que tingués sa panxa i barriga plena.
- Mira, que ho aniré a dir a l’amo! – va respondre sa mare.
- Idoi! – contestà es petit.-
Sa cabra com veu que de cap de ses maneres el pot ginyar a sortir de sa vinya, el deixa allà menjant, i se’n va a donar avís a l’amo, i li va dir:
- L’amo, venc a donar-vos avís de que es cabrit no vol sortir de sa vinya fins que tengui sa panxa i barriga plena.
L’amo qui tenia vessa d’anar-hi, va contestar:
- Jo hi enviaré es ca, i aquest prest el farà sortir. I diu:
- Ca, vés a sa vinya a fer sortir es cabrit que no vol sortir que no tengui sa panxa i barriga plena.
Però es ca també va tenir catxassa i no es va moure, i l’amo se n’anà a trobar sa maça i li va dir:
- Maça, vés a pigar  an es ca, perquè no vol anar a treure es cabrit, que no vol sortir de sa vinya  que no tengui sa panxa i barriga plena.
Però sa maça tampoc no es va moure, i l’amo, tot enfadat, se’n va anar an es foc, i li diu:
- Foc, vés a cremar la maça, que la maça no vol pigar an es ca,  i es ca no vol anar a treure es cabrit, que no vol sortir de sa vinya que no tengui sa panxa i barriga plena.
I què me’n direu? Ell es foc tampoc no es mogué, encara que l’amo l’amenaçàs amb anar a fer acudir s’aigo. Se n’hi va, i li diu:
- Aigo, ves a apagar es foc, que es foc no vol anar a cremar sa maça, sa maça no vol anar a pigar an es ca, i es ca no vol anar a treure es cabrit, que no vol sortir de sa vinya que no tengui sa panxa i barriga plena.
Ell s’aigo tampoc no se va moure, l’amo se’n va a cercar es bou, el troba i li diu:
- Bou, vés a beure s’aigo, que no vol anar a apagar es foc, i es foc no vol anar a cremar sa maça, i sa maça no vol anar a pigar an es ca, i es ca no vol anar a treure es cabrit, que no vol sortir de sa vinya que no tengui sa panxa i barriga plena.
I es bou també va tenir vessa, qui no es podia burinar, i no hi va anar; i l’amo, apurat ja de tot, se dirigeix an es carnisser i li diu:
- Carnisser, ves a escorxar es bou, que es bou no vol anar a beure s’aigo, s’aigo no vol anar a apagar es foc, i es foc no vol cremar sa maça, i sa maça no vol anar a pigar an es ca, i es ca no vol anar a treure es cabrit, que no vol sortir de sa vinya que no tengui sa panxa i barriga plena.
I es carnisser va estar tot d’una a punt, i parteix cap a escorxar es bou, i es bou, quan el veu, se’n va a beure s’aigo, i s’aigo a deveres a apagar es foc, i es foc a corrents a cremar sa maça, i sa maça de pressa a pigar an es ca, i es ca, com un coet, se’n va a sa vinya, i ja no hi va trobar es cabrit, perquè ja havia fuit ben atapit de rém.
Per això, fora vessa!.

Del llibre Rondaies de Menorca . Andreu Ferrer
Ediciones Nura, Editorial Sicoa. Menorca 1993

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada